((article publicat al Canfali Marina Alta el passat 4 d’abril))
No podem quedar-nos impertèrrits, almenys quan parle de la meua persona, si ens referim a l’actual panorama que ens deixa el sistema d´educació, ara per ara. Per diferents motius, per molts, però cal que ens pronunciem quan parlem de retallades en el professorat o especialistes de necessitats educatives especials (Nee).
No es pot consentir que la xicalla que precise d´un suport en el seu aprenentatge o tinga certs problemes psicològics que impedisquen continuar el ritme habitual del seu grup d´iguals, hagen de ser atesos externament i a compte dels seus familiars per no disposar de suficients recursos en els propis centres educatius. No és coherent ni lògic, ni tan sols ètic baix el meu punt de vista. I això, en el millor dels casos, perquè és de totes i tots ben sabut l´elevat cost dels servicis privats d´estos professionals, cosa que per una altra banda també és normal, situació que limita l´accés de moltes famílies que tenen estos problemes.
I parle amb coneixement de causa, ja que són molts els casos que he pogut esbrinar, amb queixes que reflecteixen justament les consequències d´aquesta reflexió.
No podem quedar-nos amb els braços creuats sense fer res al respecte, tothom ha de tindre els mateixos drets a l´hora d´aconseguir uns objectius educatius i hem de fomentar la igualtat per damunt de tot; i no convertir l´educació en una cosa de pocs.
No volem un sistema elitista que discrimine per estos motius , i que el tall de les tisores deixe de tallar a soca-rel per a no ocasionar més ferides.
Ja en tenim prou!
Eva Ronda.
Número 3 de Compromís per Dénia