(article publicat el 14 de març al Canfali Marina Alta)
Sembla una paradoxa que, en els temps que corren amb quasi 5 milions de persones desocupades, intenten ( els que SÍ disposen d´un treball assegurat en les altes esferes, inabastable i impensable per a la resta dels éssers humans) eliminar, destruir, aniquilar, fulminar, destrossar, esquerdar…el treball destinat a ajudar al foment d´ocupació, a
l´orientació o reorientació socio-profesional, a la creació de noves empreses, a oferir un millor benestar social, així com esborrar també la labor de les persones que ens dediquem d´una manera íntegra a motivar, ajudar, assessorar, acompanyar a la gent sense rumb, sense esperances, sense objectius, en definitiva, sense expectatives de
feina, ni pena ni glòria!
Que estos/es senyors/es “lladres” destinen fons provinients d´Europa per a projectes i programes finalistes a altres quefers i activitats d´oci molt necessaris i imprescindibles com ara la Fòrmula I, visites religioses o American¨s cup entre d´altres i que eixa quantia no s´haja rebut amb els programes ja finalitzats i justificats, això, estimats lectors i lectores, no té nom. I, per favor, que no em tornen a repetir que tothom tenim part de culpa de la llarga crisi que travessa el país perquè ja n´estic farta de pagar els plats trencats i sentir-me enganyada, perdent primerament poder adquisitiu i posteriorment perdent definitivament una feina desenrotllada durant molts anys i que suposadament era fonamental, funcionava molt bé, prestava un servici excepcional i proper a la ciutadania i del qual els polítcs se sentien orgullosos i satisfets. Doncs bé, em pregunte jo ara per què un servici que funcionava a les mil meravelles deixa de fer-ho de la nit al dia, i és precisament el que tracte d´exposar amb este article d´opinió personal.
Però la cosa més greu és que per una mala gestió del nostre òrgan de govern autonòmic, que amb l´excusa de ser caixa única, ara no puga fer front a eixos deutes i moltes persones de les que feia menció anteriorment, que dediquen tot el seu temps a intentar paliar un dels grans problemes actuals, sinó el que més, com és l´atur i la desocupació, no puguen rebre els seus honoraris i continuen exercint amb l´incertesa de que perillen els seus llocs de treball, encara que les seues empreses hagen estat destacades des de la seua fundació per ser un exemple de bones pràctiques par a altres municipis, entitats i regions. Sent així que finalment pugueren desaparèixer i vore´s afectades fruit de la gran efectivitat dels nostres volguts governants.
Resulta més que curiós, que tot aquest assumpte es veja dissipat per discrepàncies politiques municipals i que el futur d´aquestes entitats depenga de les possibles desaveniències entre uns i altres.
Una vegada més, estem davant de les seues mans, suportant com a borreguets la imminent injustícia que succeïx en el nostre entorn, però al final som “ un més del muntó”, no?
Jutgen vostés mateixos.
Eva Ronda. Número 3 de Compromís per Dénia.