El pròxim diumenge, 24 de març, coincideix amb el Diumenge de Rams i el grup Bloc-Compromís de Dénia aprofitarem per fer el nostre tradicional passeig per la natura. Aquesta vegada, i dins de la campanya “Estimem el Parc Natural del Montgó”, anirem fins a Benimaquia i Jesús Pobre, on visitarem el riurau i els molins. L’eixida serà a les 8 hores des de Torrecremada i a continuació trobaràs més informació.
LA RUTA
Deixarem els vehicles al pàrquing del Restaurant Punta de Benimaquia. Anirem uns minuts per la carretera de Jesús Pobre fins arribar al camí que ens portarà a l’antic abocador. Ja ens posem a caminar per senders dins del Parc Natural amb unes meravelloses vistes, fins l’encreuament de Jesús Pobre on ja anirem directe cap al riurau per esmorzar. (Tindrem cadires i taules i ens obriran els serveis per a què no patim de res).
RIURAU DE JESÚS POBRE
A pocs metres del Pou del Pare Pere, dins del nucli de població, trobem el Riurau de Jesús Pobre (construït en el període 1848-1873) que ens revela el passat eminentment agrícola del poble. Els riuraus són edificis utilitzats per a resguardar el raïm de les inclemències meteorològiques durant la seua transformació a pansa. L’edifici que ens ocupa és un gran riurau exempt de planta rectangular, estreta i a allargada deixant els dos costats llargs orientats al sud i al nord, amb una única altura. La construcció és molt senzilla, sense concessions decoratives, el que indica que estava íntegrament orientat vers les tasques agrícoles. En alguns aspectes ha sigut fortament remodelat, alterant greument la seua fisonomia original.
Els dos costats llargs, nord i sud, presenten deu arcs carpanells entre pilars. En la fàbrica observem que predomina la maçoneria, però també apareixen esporàdicament alguns carreus de pedra tosca, especialment als pilars. Les dues façanes tenen els arcs i pilars enfrontats, i també els pilars centrals que divideixen les dues nevades. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Pel costat oest hi havia dos arcs més com els anteriors, hui cegats, mentre que a l’est apareix centrat un únic buit, allindat.
Tot fa indicar que originalment el riurau era totalment diàfan, sense cap compartiment intern. Alguns foren cegat fa molts anys, amb maçoneria, com els dos de l’oest, mentre que altre ho han sigut més recentment, amb moderns blocs de formigó, per fer algun cobert intern, ja pensant amb noves tasques agrícoles. Altre cos totalment modern apareix afegit a l’extrem sud-est.
Una vegada agafades les forces necessàries enfilarem cap als molins on pujarem per albirar fins el que ens alcance la vista.
ELS MOLINS
Al Tossalet dels Molins, a l’oest del poble, es localitzen tres torres cilíndriques. La cronologia de la seua construcció se situa entre el 1650 i el 1700, dins del gran període constructiu de molins a la Marina Alta (segles XIV i XVIII), en què es poden datar també els molins de la plana de Xàbia així molts altres de la zona. Pel que fa als tres molins de Jesús Pobre a hores d’ara l’interior està totalment buit per bé que encara s’observen els buits a les parets dels elements que formaven l’escala d’accés al pis superior, on se situava la maquinària. Se’n feia ús per moldre cereals.
Tornarem al punt de partida pel Camí Reial, entre la via del tren i el camp de golf.