UNA VERITAT INCÒMODA
Ahir al plenari es va tornar a tractar el tema de l’agressió ecològica realitzada en el sistema dunar, abans existent, de la zona del Raset. I va ser arran d’una moció que des del Partit Popular i Compromís vam acordar i vam presentar a la Junta de Portaveus per al seu debat al plenari, en la qual es demanava exigir als organismes competents la restitució immediata de la zona dunar amb un programa de regeneració i que l’Ajuntament iniciara els tràmits necessaris per a protegir la zona.
Este és un tema que no ve de nou, i el vam traure a la palestra al plenari de gener 2020, després de les denúncies de societat civil i col·lectius ecologistes. Aleshores vam demanar el mateix, i després d’un any sense cap resposta per part de l’equip de govern, ho fem conjunta i formalment. Ahir el PSPV va decidir deixar-ho sobre la mesa amb l’argument que “no hi ha tanta urgència en la qüestió després de tot el temps que porta així la zona”.
Per posar-nos en antecedents. L’Ajuntament demana a Ports (organisme competent en la zona) la neteja en agost de 2019. Primer es va podar i reduir al mínim la vegetació, però després es va comprovar (amb documents gràfics i audiovisuals) com grans màquines suprimien la duna. S’assegurava que únicament s’havien eliminat estris d’obra i fem i que allí no hi havia cap duna, sols “arena amuntonada”. Ací comença la història d’aquesta veritat incòmoda.
A preguntes dels regidors en el plenari de 2020, la responsable de Medi Ambient de l’Ajuntament, Maite Pérez al·legava que “sabíem de les faenes perquè nosaltres vam fer el requeriment” i que “ens fiem de les explicacions dels tècnics”, afirmant que s’havia fet correctament i que no hi ha dany ecològic. L’única preocupació era si el corriolet, espècie protegida, podia haver-se vist afectat, encara que no era època de cria.
Poc després Compromís ja vam denunciar públicament que hi havia diverses incongruències en este discurs, i que no tenia sentit sols “fiar-se dels tècnics” i no fer res, quan hi havia evidències. Evidències com que el corriolet nia en espais dunars, per tant allò ERA una duna; o evidències com que les neteges de brutea, estris i deixades es fan manualment, i no amb camions.
També en febrer de 2020 milers de persones van signar una petició que exigia la restauració de les dunes, els arbres i el microsistema de la zona del Raset. Nosaltres, a més de compartir aquesta proposta, vam instar a l’Ajuntament a què convocara una reunió de l’Espai Port-Ciutat amb grups polítics i associacions preocupades, amb l’objectiu de que es compartiren els dubtes i propostes de regeneració. Res de res.
Durant el plenari d’ahir, Pérez va canviar de discurs quan el regidor José Antonio Cristóbal li va preguntar sobre el fet que la Fiscalia investiga ara la destrucció del sistema dunar. Ara deia que “sí que és veritat que el desbrossament havia sigut prou pronunciat”, que la neteja “va ser més profunda del que devia haver sigut” però que “no crec que siga per a tant”.
“Estic molt contenta de tindre una visió diferent” concloïa orgullosa la regidora al fet que els dos partits de l’oposició sostenim que els documents gràfics i les evidències demostren que l’actuació ha estat mal feta i, per tant, que l’Ajuntament es va voler espolsar qualsevol responsabilitat. Eixa és la veritat incòmoda, raó per la qual ni era urgent ni era important per a l’equip de govern abordar la moció durant la sessió plenària.
Pel que respecta a nosaltres, del que estem molt contents és de saber arribar a visions convergents amb diferents partits quan es tracta de fer política útil i pel bé de la societat i el territori.