Quan es busca judicialitzar sense trellat un tema tan explotat per la dreta per a separar i manipular a la societat, com és la llengua, passen estes coses. La justícia ha tombat el recurs del PP de Dénia contra el requisit lingüístic en els processos selectius de l’Ajuntament de Dénia, aprovat en agost de 2019.
La implantació del requisit lingüístic era un assumpte que estava sobre la taula i que havia d’instaurar-se: no sols per a complir amb la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià i la Llei de la Funció Pública, sinó perquè el valencià és la nostra llengua pròpia, cooficial junt amb el castellà. Per tant hem de seguir fent camí per a equilibrar una desigualtat lingüística evident, compensant els dèficits que encara presenta el coneixement i l’ús del valencià, i fer efectiu el dret a la ciutadania a comunicar-se en valencià en l’àmbit administratiu. És una qüestió legal però també de respecte a la llengua. Qui no respecta la seua llengua no la protegeix, i qui no la protegeix no l’estima i l’acaba arraconant, com ha passat amb els governs populars.
El requisit lingüístic no serveix per a excloure, com denuncien reiteradament. Posar en valor la llengua serveix sempre per a sumar, i això és un avantatge que tenim els territoris amb diverses llengües cooficials: que creixem amb riquesa lingüística i cultural, i amb més facilitat d’absorbir noves llengües. Fomentar-les és un deure i un dret.
Lamentablement, la dreta sembla que sempre l’utilitzarà per a atacar-nos. La llengua és material sensible. Exemple és quan es va presentar este recurs, el popular César Sánchez va dir que “Dénia vol convertir-se en un satèl·lit de Catalunya i alça murs contra la llengua”. No senyor. Dénia no és satèl·lit de Catalunya, però tampoc ho és de Madrid, encara que a alguns li pese. A Dénia es parla valencià, i per tant, els valencians que viuen a Dénia tenen el mateix dret a ser atesos en valencià que els castellans en castellà. I el funcionariat ha de tindre la capacitat i la competència de poder fer-ho. Aixina de simple, més clar que la llum del dia!
Doncs des de Compromís, que hi hem apostat sempre pel requisit lingüístic en l’administració, inclòs de forma més ambiciosa, celebrem que la justícia avale ara la seua legalitat, fruit del consens polític, social i sindical. I instem una vegada més a qui utilitza la llengua com a arma, a què deixe de judicialitzar, polititzar i menysprear el valencià, perquè no sols és patrimoni cultural, sinó també identitat.