((article aparegut al Canfali Marina Alta el 25/10/14))
Ja ha començat la LOMQE al País Valencià, avalada pel nostre govern autonòmic, amb el que creiem s’enceta un clar retrocés en els plantejaments del que ha de ser l’ensenyament.
El Partir Popular vol donar l’esquena als avanços pedagògics i tècnics que corren per Europa de treball cooperatiu i noves tecnologies, i ens imposen una llei antiquada on mana un model piramidal (el docent és el que sap i els alumnes els que aprenen) model que es reforça amb els exàmens.
Si tot això ja no fos prou per al desconcert i l’esglai de la comunitat educativa, la Lomqe és una llei sense justificació que traspua partidisme i adoctrinament. Elimina del currículum els temes conflictius: ciutadania, filosofia, … i per tant “la reflexió crítica” dels futurs ciutadans, pels quals, el senyor Wert en té preparats dos camins: o el d’una classe obrera submisa o el de dirigents del neoliberalisme més agressiu.
Diuen que s’han de preparar els ciutadans per al món de les grans empreses, com si aquestes ho hagueren fet tot bé fins ara. Hem vist, per desgràcia, molts bancs i empreses amb males praxis i corrupcions. Pel contrari tenim molts joves sobre qualificats i valorats a l’estranger, per la qual cosa podem deduir que a l’ensenyament no s’ha actuat tant malament fins al moment.
La Lomqe no ha previst formar el professorat, ni ha posat més recursos, ni millora plantilles, ni incrementa beques; però sí augmenta ràtios i restaura les criticades revàlides de l’època franquista, i continua sense apostar que siga educativa i no assistencial l’etapa de 0-3 anys. Com és possible que així millorem l’ensenyament?
Es parla de talents, com si el context i les condicions de vida dels nostres infants i joves no foren determinants. La llei magnifica les notes numèriques, que sabem, el poc significatives i injustes que poden arribar a ser. Segurament seran pels que ells consideren talentosos,
Per si de cas al nostre ministre se li escapa algun detall, remata la faena i al professorat, se li transmet la desconfiança del seu criteri imposant-li avaluacions externes, continguts i la direcció dels centres. Total, tot això per si a qualsevol professor se li passa pel cap lluitar per la seua dignitat professional. Ell, el senyor Wert, insisteix en convertir-lo en un mer instrument del poder.
En resum, llei autoritària, que ha menyspreat la comunitat educativa i que ací a terres valencianes s’ha traduït per disminuir, de manera alarmant, les possibilitats de l’ensenyament en la nostra llengua i en augmentar el conflicte lingüístic. Ens preguntem si la llei vol fer desaparèixer el sentiment de respecte a la llengua i cultura dels valencians. Com diu Estellés “no s’és res sinó s’és poble” i pareix que així ens volen, “no res”.
L’obediència de principi de curs als manaments de conselleria, no ens lleva la llibertat de crítica, que ens obri l’esperança de poder canviar aquesta realitat injusta.
Les associacions de professors, AMPES, sindicats, partits a l’oposició i en general la comunitat educativa es mobilitzen i diuen: “NO A LA LOMQE”
Dolors Alexandre. Mestra autònoma i Membre de la Sectorial d’Educació a Compromís.