Part 1: Sobre reivindicacions històriques
Aquesta setmana ha sigut intensa quant a anuncis i promeses es refereix. I encara no ha començat la campanya, ni la precampanya….Hi ha potser eleccions anticipades i no ho sabíem? Què ens espera després de l’estiu?
Comencem per Ribera Salut, qui no juga en el tauler polític però que s’ha sumat al carro de les faraòniques promeses amb l’anunci, després de 13 anys, de que ara sí que sí que construirà el segon centre de salut de Dénia que li tocava per contracte des de 2009, quan el PP va privatitzar la gestió de la sanitat de la Marina Alta. És broma? Benvingut siga l’anunci clar, però és fins i tot més inversemblant que altres coses que hem vingut escoltant les últimes setmanes.
L’agost de 2020, recordem que Compromís vam proposar a la corporació en un el ple sol·licitar a la Conselleria una reunió urgent per a pressionar i demandar més agilitat a la concessionària de Marina Salut perquè complira i realitzara aquest Pla Funcional per a la construcció del Centre de Salut de Miguel Hernández, on havíem cedit terrenys en 2016. En aquell moment complim la nostra part, i 4 anys després d’aqueixa cessió encara no hi havia res, però el que era pitjor, existia una gran desídia tant per part de la Conselleria com de l’Ajuntament. A aquest prec, l’aleshores regidora de Sanitat va excusar que Marina Salut no comptava amb un termini per a executar el centre i que per tant no estava incomplint el contracte al no construir-lo. Sense més. I punt. Suposem que al govern local en aquells dies no els interessava fer més soroll. Estàvem a principis de legislatura i el prec va quedar ahí.
Poc després, va nàixer Som Marina Alta, una plataforma creada per alcaldes de Compromís i independents per a lluitar per les grans reivindicacions de la comarca, com era aquest cas, les pèssimes condicions dels treballadors de Marina Salut o l’incompliment del contracte de la mercantil Ribera Salut que s’havia fet amb el 100% de les accions de la concessió. Vam iniciar una causa judicial contra l’incompliment de les obligacions, mocions dirigides a la consellera per a augmentar la pressió i vam convocar concentracions. Lamentablement, el dictamen judicial va deixar sense legitimació a la plataforma per a fer recursos d’aquest tipus, sense entrar a valorar el contingut ni la denúncia.
La consellera, Ana Barceló, no sols va passar olímpicament de tot això durant tota la legislatura, sinó que en cada reunió es limitava a repetir promeses. De fet, aquest febrer va prometre al comitè d’empresa que denunciaria al grup Ribera per quedar-se de manera irregular les accions totals de l’Hospital de Dénia. Aqueixa no va ser l’única promesa que va fer abans d’anar-se’n, també va prometre exercir més pressió a la concessionària quan els treballadors van eixir cabrejats al carrer. I ho va fer pequè l’alcalde de Dénia després de tots aquests anys, es va fer una foto amb ella dient que li havia traslladat el malestar de la comarca, així, com si fóra una cosa nova, recentment caiguda del cel.
La consellera va prometre, però clar, ara ja no és consellera. I ara el nou conseller diu que no denunciarà al grup Ribera perquè prefereix no litigar més amb la mercantil. Hola?
Podreu dir…”Compromís també està al Botànic”…Correcte. Però Compromís no s’ha quedat de braços encreuats mentre tot això passava davant els nostres ulls…i Compromís no ha deixat d’exigir, pressionar, actuar i denunciar des del principi a una empresa privada contra la qual poc pot fer, però no sols quan la cosa esclata o venen eleccions. De fet el mes d’abril, abans de les manifestacions i el rebombori polític, Compromís presentava una PNL per a la seua tramitació en Corts demandant que s’acceleraren els tràmits per a comunicar a la concessionària la no renovació, per a fer-ho amb garanties, temps i poder eludir l’obstruccionisme que Ribera havia comés en altres departaments com Alzira i Torrevella.
Mentrestant, Ribera continua fent experiments i anuncis que són burles i estafes als seus treballadors i a tots nosaltres. No és un partit polític, però és una empresa, i ha de llavar-se la cara de tant en tant. Per a això té un gran equip de màrqueting i comunicació, com també ho tenen els grans i clàssics partits que ara es disputen la partida de qui soluciona el que els seus no han volgut fer des de Madrid, és a dir, lo del tren.
És el moment, i tots ho saben. El que no hem de fer els ciutadans és engolir-nos-ho tot. Perquè mentre ells es tiren la pilota a veure qui presenta un projecte més seriós, a veure qui és el que en realitat es burla de tots nosaltres, i a veure qui promet més fort, el Govern central deixa sense executar el 60% de les inversions previstes en el nostre territori, i ara, de nou per a més inri, s’anul·la l’únic contracte per a redactar el projecte del tren Gandia-Dénia i contínua sense resoldre’s l’informe d’impacte ambiental d’aquest projecte. Però d’això ja millor un altre dia.
Estan jugant amb nosaltres. Ens prenen per tontos. I es pensen que ho podem engolir tot. Però ve per a llarg, i dona per a molt. Així que prepareu-vos, tingueu paciència i sentit de l’humor. Però sobretot memòria.