Des de Compromís considerem que amb la plaça Valgamediós, més coneguda com a plaça Oeste, s’ha fet “una feina de matalafer: fer i desfer”, tot això mentre paga el poble.
Aquesta frase feta valenciana vol dir que les coses que no es fan bé des d’un principi, toca desfer-les i fer-les de nou. I és el que està passant amb esta plaça on, en uns dies, estarà instaurat, “pels pèls”, un monument faller. I tots sabem que el món transita per problemes més greus que estos, però com a oposició estem en el nostre dret d’assenyalar i criticar una falta de planificació i gestió qüestionable, i més quan és a costa dels diners dels ciutadans i ciutadanes.
El projecte de reurbanització de la plaça va estar finançat en un 65% per la Diputació d’Alacant, i en eixe moment estava previst la col·locació de bancs, papereres, jardineres i altres elements que es podrien retirar quan convinguera. Quan es van acabar les obres, els membres de la falla van comprovar que l’obra no coincidia amb el projecte que es va presentar a veïns i districte faller, estant eixa famosa plataforma central a diferent altura dels vials i impossibilitant plantar la falla. L’Ajuntament, quan es reuneix amb els afectats de la zona, asseguren que es tracta d’una primera fase del projecte, tot i que pareixia una obra finalitzada.
Suposadament el projecte es queda a mitges, i es comunica que es reurbanitzarà de nou en una segona fase. Però no sols es reconeixen errors en esta primera fase, sinó que ara es contempla una modificació de les obres ja efectuades. Aleshores, a què estem jugant? Quin sentit té fer una cosa per a després gastar-nos diners canviant-la?
La cosa no queda ací. Hem estat 2 anys sense plantar monuments fallers, no hi ha hagut temps suficient per a arreglar-ho? Al desnivell del que portaven temps queixant-se els fallers i veïns se li posa un pegat una setmaneta abans de la festa fallera. I el full de ruta, a presses i corrent, ha sigut eliminar amb una radial uns bol·lards fixes i formigonar la part desnivellada del carrer per a, una vegada acaben falles, tornar a picar i retirar el formigó provisional.
En resum: Es canvia la plaça. Es reurbanitzen els carrers propers. S’instal·la mobiliari fixe en la plaça. Es desnivella el carrer. Ja no hi ha diners per a fer res més! Es presenten queixes veïnals referents al resultat. S’informa que no és el resultat definitiu. Però es presenta un nou projecte que modificarà l’anterior. Arriben Falles. Es destrueixen els bol·lards. De forma provisional es posa formigó. I s’anuncia que després de Falles es destruirà de nou el formigó, per a tornar a modificar i reurbanitzar la plaça.
Este formigó ha sigut la millor solució, això sí, però no sols arriba apurant els temps, sinó que ha sigut una solució i una opció projectada per la mateixa comissió fallera, encara que ha assumit el cost el consistori.
La qüestió és que si no es compten amb suficients diners per a fer un projecte, si es sap que no tens prou diners per a fer les coses bé, no les faces a mitges perquè el perjudici pot ser major per a tots i totes, no sols per als veïns, veïnes i comissió fallera, sinó per a les butxaques de la ciutadania. I és que ara pagarem una re-reurbanització i “els parxes”.
Per la nostra part, vam ser favorables a la conversió en zona de vianants d’aquesta plaça de Dénia, som favorables a recuperar els espais públics per a les persones i fer les ciutats més amables, i ens sembla bé que la plaça compte amb jardineres, amb mobiliari i un parc infantil, això si, desmuntable, (no vaja a ser que hàgem de fer ús de la radial de nou.) Però, VALGA’M DEU, si es fan les coses que es facen bé a la primera.