(( article publicat al Canfali Marina Alta))
El govern municipal de Dénia no sap cap on va en la majoria d’accions o inaccions que protagonitza. Una de les que m’ha cridat l’atenció recentment ha estat la decisió de no formar part dels municipis que estan reivindicant i posant en valor els riuraus i tot el que gira al voltant del conreu de la pansa, l’agricultura, la història i la gastronomia de la Marina Alta.
I aquesta decisió es produeix com si Dénia no haguera estat el principal port exportador de la pansa a mitja Europa, com si a Dénia no tinguérem un museu etnològic que explica la revolució que significà el negoci del moscatell per a Dénia i la comarca als segles XIX i XX, com si al port no gaudírem d’un moll –el de la Pansa– que precisament recorda la importància de Dénia com a motor econòmic de la Marina, o, també, com si a Dénia els restaurants no serviren vins blancs criats a la Marina (Bahía de Dénia o Casta Diva) fets amb el millor raïm que tenim a casa nostra.
Després, els dirigents del PP denier i la seua marca blanca (CU) s’omplin la boca demanant la capitalitat de Dénia com a ciutat gastronòmica de la Unesco. Si la Unesco estudia la nostra candidatura una altra vegada, i veu que tirem al fem el nostre passat històric vinculat a un fruit tan nostre –base del discurs narratiu de molts restaurants, bodegues i cuiners– de segur que pensa que volem participar en la distinció tan sols perquè la nostra alcaldessa es puga fer més fotos. Com les fotos de Volem el Tren, com les fotos de No a les Prospeccions, com les fotos del Dia de les Muntanyes… Tantes fotos fetes –i per fer– per a omplir l’àlbum de la buidor i de la paràlisi.